Joc terapèutic

Desenvolupo la meva feina a partir del joc terapèutic, perquè aquest afavoreix el vincle i el desenvolupament emocional; fomenta el progrés del llenguatge, la motricitat i el càlcul, entre altres. Jugar endinsa el nen en el món de la fantasia, però també en el món de la relació amb l’altre, en la capacitat d’interactuar i existir en la mesura que aquest altre està a la seva disposició.

Jugant sorgeix la comunicació i es construeix el llenguatge. Jugant es creen situacions a les quals se'ls dóna un nom i un sentit, tornant-les properes i assequibles als nens. Jugant es dóna forma als sentiments, se'ls hi posen cara i ulls per poder-los mirar, tocar, manipular i integrar.
A partir del joc els nens tenen l’oportunitat de re-elaborar situacions doloroses o que generen malestar.

Jugar també implica imaginar. Quan un nen juga, desenvolupa la capacitat de simbolització, que és el pensament abstracte. Aquest nivell de pensament és el que ens permet resoldre un problema, aprendre història, entendre l'art i entendre’ns a nosaltres mateixos com a éssers biopsicosocials.

Per tant, treballo jugant per ajudar els nens a construir-se, a comprendre's i a desenvolupar-se, i que continuïn creixent en virtut de les seves fortaleses. 

A vegades, les dificultats en les vides familiars prenen el protagonisme generant incertesa i malestar a tots els seus membres. Els llaços s’afebleixen i la dinàmica que hi havia abans, es troba a faltar. 

Com que la vida és dinàmica, les situacions canvien, les persones canvien i també els nens creixen i canvien. A mesura que ho fan, canvien les seves necessitats. A vegades però, no estan preparats pels canvis ràpids del seu voltant, aquells que impliquen una ràpida assimilació de la nova situació i la pèrdua de la anterior. Això els petits ho perceben,  ja què no estar preparat, no vol dir no assabentar-se; ben al contrari, s’assabenten de quelcom tot i que no saben com anomenar-lo i la seva manera de comunicar aquesta sensació la fan de manera particular, d’acord amb les seves característiques. 

Alguns nens poden tornar-se més moguts que de costum, d’altres comencen amb símptomes físics que no curen, amb molta freqüència i a partir de certa edat, poden sorgir dificultats escolars. Què voldrà aquest nen? Sigui el que sigui, hi ha un missatge implícit d’atenció i suport: “Us necessito! Mireu-me mentre jugo, feu-me preguntes sobre el que estic fent; m’agrada molt saber que esteu aquí, presents en el meu mon. Així jo sabré que passi el que passi, canviï el que canviï, vosaltres esteu amb mi.”